La resiliència és la capacitat de poder sobreposar-nos davant una situació adversa. Moltes persones, després de viure una situació traumàtica, són capaços d’encaixar-la i seguir desenvolupant-se. Inclús poden viure a un nivell superior, com a través del trauma viscut, haguessin desenvolupat uns talents i recursos sorprenents.
(No sé perquè, tenia entès que la resiliència era una patologia i calia intervenir-hi.)
Navegant per la web, he trobat unes definicions de diferents autors de les quals, n’he seleccionat un parell perquè es complementen i així crec que la idea queda més clara del que és la resiliència. Segons Rutter (1992)
“La resiliencia se ha caracterizado como un conjunto de procesos sociales e intra-psíquicos que posibilitan tener una vida «sana» en un medio insano. Estos procesos se realizan a través del tiempo, dando afortunadas combinaciones entre los atributos del niño y su ambiente social y cultural.”
Vanistendael (1994), hi afegeix la distinció de dos components que en formen part:
“… la resistencia frente a la destrucción, es decir, la capacidad de proteger la propia integridad, bajo presión y, por otra parte, mas allá de la resistencia, la capacidad de forjar un comportamiento vital positivo pese a las circunstancias difíciles.”
Finalment, esposo també aquestes dues cites més, per acabar d’arrodonir el concepte.
El arte de vencer las adversidades con los pies en la madre tierra.
Jorge Montoya Avecías (2006)
La resiliencia es un proceso dinámico que tiene por resultado la adaptación positiva en contextos de gran adversidad.
Luthar (2000)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada