Partim de la base que sense motivació és molt difícil que algú, gran o petit, aprengui, doncs l’hi ha de trobar un sentit, una utilitat a allò que fa.
Un dia a classe varem parlar de la motivació i se’m van desmotar tots els esquemes perquè, suposo que com molts, pensava que només transmeten energia i entusiasme per allò que presentes o fas, ja n’hi havia prou. I resultar que no, que sí que pot ajudar la nostra actitud vers el què fem, però no és aplicable al 100%, doncs sovint no depèn de nosaltres sinó de la persona que ho ha de fer o a qui se li presenta la tasca. Així és com vaig descobrir que els dos tipus de motivacions; la intrínseca i d’extrínseca.
- La motivació intrínseca: És la que, tal i com diu el nom, prové de “dins” de cadascú. És un “ho vull aprendre perquè m’interessa. Ho vull aprendre perquè així podré desenvolupar aquest o altre projecte (de feina, de vida…)”. Això fa que la persona estigui més concentrat, que busqui informació addicional, que demani ajuda quan ho necessiti i que autorreguli els seus aprenentatges, en definitiva es tracta de prendre consciència durant el procés d’aprenentatge.
- La motivació extrínseca: L’estímul ve des de fora. Es correspondria a “Ho he d’aprendre perquè sinó els meus pares
em castigaran. He de treure un excel·lent per obtenir aquell regal. He de fer aquest curs perquè m’obliguen, perquè diuen que m’anirà bé…” En aquest cas els aprenentatges ja no seran significatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada