La psicologia positiva; la resiliència

La resiliència és la capacitat de poder sobreposar-nos davant una situació adversa. Moltes persones, després de viure una situació traumàtica, són capaços d’encaixar-la i seguir desenvolupant-se. Inclús poden viure a un nivell superior, com a través del trauma viscut, haguessin desenvolupat uns talents i recursos sorprenents.

(No sé perquè, tenia entès que la resiliència era una patologia i calia intervenir-hi.)

Navegant per la web, he trobat unes definicions de diferents autors de les quals, n’he seleccionat un parell perquè es complementen i així crec que la idea queda més clara del que és la resiliència. Segons Rutter (1992)

“La resiliencia se ha caracterizado como un conjunto de procesos sociales e intra-psíquicos que posibilitan tener una vida «sana» en un medio insano. Estos procesos se realizan a través del tiempo, dando afortunadas combinaciones entre los atributos del niño y su ambiente social y cultural.”

Vanistendael (1994), hi afegeix la distinció de dos components que en formen part:

“… la resistencia frente a la destrucción, es decir, la capacidad de proteger la propia integridad, bajo presión y, por otra parte, mas allá de la resistencia, la capacidad de forjar un comportamiento vital positivo pese a las circunstancias difíciles.”

Finalment, esposo també aquestes dues cites més, per acabar d’arrodonir el concepte.

El arte de vencer las adversidades con los pies en la madre tierra.

Jorge Montoya Avecías (2006)

La resiliencia es un proceso dinámico que tiene por resultado la adaptación positiva en contextos de gran adversidad.

Luthar (2000)

La motivació, és el motor per aprendre

Partim de la base que sense motivació és molt difícil que algú, gran o petit, aprengui, doncs l’hi ha de trobar un sentit, una utilitat a allò que fa.

Un dia a classe varem parlar de la motivació i se’m van desmotar tots els esquemes perquè, suposo que com molts, pensava que només transmeten energia i entusiasme per allò que presentes o fas, ja n’hi havia prou. I resultar que no, que sí que pot ajudar la nostra actitud vers el què fem, però no és aplicable al 100%, doncs sovint no depèn de nosaltres sinó de la persona que ho ha de fer o a qui se li presenta la tasca. Així és com vaig descobrir que els dos tipus de motivacions; la intrínseca i d’extrínseca.

• La motivació intrínseca: És la que, tal i com diu el nom, prové de “dins” de cadascú. És un “ho vull aprendre perquè m’interessa. Ho vull aprendre perquè així podré desenvolupar aquest o altre projecte (de feina, de vida…)”. Això fa que la persona estigui més concentrat, que busqui informació addicional, que demani ajuda quan ho necessiti i que autorreguli els seus aprenentatges, en definitiva es tracta de prendre consciència durant el procés d’aprenentatge.
• La motivació extrínseca: L’estímul ve des de fora. Es correspondria a “Ho he d’aprendre perquè sinó els meus pares em castigaran. He de treure un excel·lent per obtenir aquell regal. He de fer aquest curs perquè m’obliguen, perquè diuen que m’anirà bé…” En aquest cas els aprenentatges ja no seran significatius.

Com veiem les coses?

-Al col·legi ens han dit que els gossos no veuen les coses com són realment.

-De veres?

-Es diu que els gossos veuen les coses en blanc i negre, que no veuen les coses com són,

-Ah! I. com són les coses en realitat?

-Doncs com les veiem nosaltres: de colors.

-Sembla que les papallones també les veuen de colors, però no dels mateixos colors que les veiem nosaltres -vaig dir jo-. Com són les coses realment, com nosaltres les veiem o com les veuen les papallones?

-Com les veiem nosaltres. Nosaltres som molt més intel·ligents que les papallones. [ ...]

-Els científics han dit que les coses no són com les veiem. Les coses no tenen color o almenys no tenen els colors que nosaltres veiem. En realitat, l'única cosa que fan es reflectir la llum de maneres diferents segons la seva constitució, segons com estan formades. En altres aspectes, les coses tampoc no són com nosaltres creiem. El sucre és dolç? [...] Quan estàs malalta de la gola, no notes que tot té un gust estrany? [...]

-Però aleshores qui té raó, el científic que diu que les coses no tenen color o la gent normal que diu que sí que en tenen?

-Per què no dir que tots dos tenen raó? Jo crec simplement que estant parlant de coses diferents. El físic, quan no exerceix físic sinó de persona normal com tu has dit, també diu que tenen color i també diu roig i groc i verd. No és que una cosa sigui més vertadera que l'altra, són descripcions alteratives del món que responen a interessos i necessitats diferents, encara que no completament desconnectades l'una de l'altra. El problema és que per descriure el món, sempre haurem de partir d'uns conceptes o uns altres, haurem d'usar uns aparells (encara que siguin lingüístics) o uns altres

                               

TOBIES GRIMALTOS, El joc de pensar



Què Són els Somnis i algunes Funcions

Podríem definir els somnis com la representació d’una sèrie d’imatges, pensaments, sons o sensacions que succeeixen durant el son i generalment de forma involuntària.

L’home passa una tercera part de la seva vida dormint, ja que el son és necessari perquè la persona pugui desenvolupar de manera òptima les seves activitats quotidianes. Per això, és imprescindible dormir les hores mínimes necessàries tots els dies, ja que així s’aconsegueix que l’organisme es recuperi del desgast produït per l’activitat diària.

El son ofereix una imatge espectacular i radiant del nostre estat existencial, és la manera en què l’inconscient respon als successos quotidians, segons el just "juí" i amb el llenguatge simbòlic que el caracteritza és com si al final d’un dia, es referirà sobre "el que ha passat". Quan somiem desvelem el més ocult de la nostra personalitat.

Funcions:

• Els somnis juguen un paper fonamental en la regeneració orgànica i cerebral, i també promouen la regeneració de processos mentals, com la fixació de l’atenció i totes les habilitats cognitives.
• Emmagatzemen la informació que rebem diàriament. Incorporen el que varem aprendre durant el dia anterior, el que ja sabíem i que ens fa ser nosaltres
• Ens ajuden a resoldre problemes: a través d’ells podem solucionar qualsevol situació sempre que ens concentrem en ell abans d’anar a dormir. Moltes persones contacten amb el seu Jo Superior i és aquest l’encarregat de brindar la resposta que necessiten. Està comprovat que els somnis tenen un gran valor terapèutic, perquè ens ajuden a veure i a solucionar conflictes interiors. Ens mostren l’altra cara de la realitat, la que a vegades evitem enfrontar per por o per un excés de racionalisme.
• Ens envien missatges de l'inconscient: ens informen així del nostre estat interior que és la base de la nostra actitud quotidiana.
• Ens envia missatges del futur. Per a algunes persones els somnis són autèntiques premonicions i avisos que ens parlen de les conseqüències del nostre estat d’ànim i dels actes que tindran repercussions en un futur immediat o llunyà.
• Ens estimulen a dur a terme allò que ens és propi i enriquidor per a aconseguir l’autorealització.

QUÈ PASSA MENTRES DORMIM?

QUÈ PASSA MENTRES DORMIM?

Dormim durant un terç de les nostres vides i en eixes aproximadament huit hores que passem al dia, es produeix una sèrie d’estats diferents en el nostre encèfal i en el nostre cos. Durant el son totes les funcions s’aturen, però no moren les energies ni moviments de l’estat de vigília.

• Els somnis: comencem a somiar una hora després de quedar-nos dormits.
• Millora la pell: Produïm més hormones del creixement i al mateix temps generem proteïnes per a regenerar les cèl·lules. La gent que dorm poc, envelleix abans.
• Perdem pes: entre 28 i 42 grams.
• Consolidem el que aprenem: processem la informació apresa durant el dia i eliminem la informació irrellevant integrant la necessària.
• Baixa la temperatura: la temperatura del nostre cos baixa i això fa que perdem calor durant el son.
• Baixa l’activitat fisiològica: descendeix la pressió sanguínia, la respiració i els batecs del cor. Es produeix una variació del fluix sanguini en el baix del ventre, per això, algunes vegades, les xiques pateixen la inflamació del clítoris i els xics ereccions.
• Pressió arterial: durant el son és inferior a la que es té durant el dia.
• La freqüència respiratòria és irregular.
• Al·lucinacions: es produeixen al·lucinacions visuals i auditives mentre et vas quedant dormit.
• Els moviments oculars són ràpids mentre somiem (movem els ulls com si vérem i perseguírem quelcom amb la mirada) i també es produeix una disminució de l’activitat de les glàndules lubricants dels ulls i gola, produint sequedat i inflamació de gola.
• Canvi de postures: es pateixen més de trenta canvis per nit. Com a mitjana, canvies de posició cada catorze minuts.
• Gestos facials o parpellejos: són inevitables.

Quina utilitat té la mandala?

M’agradaria parlar de la Mandala. N’he sentit parlar sovint però jo encara no m’he assegut per a pintar-ne cap. Sí que n’he observat i és cert que quan ho fas, t’apoderes d’un estat de tranquil·litat força sorprenent.

He estat cercant i volia saber què era exactament i què provoca el fet de pintar-les i/o observar-la.

Segons mestres i docents que les utilitzen perceben que ajuda als infants a tranquil·litzar-se i a relaxar-se després de qualque activitat que hagi requerit esforç ja sigui físic com mental.

Segons la Psicologia, el mandala representa al ser humà.

Els mandales són uns quadres màgics, que tenen dibuixos amb una estructura característica, generalment té forma circular, plena de símbols ordenats simètricament entorn a un punt central. Aquestes imatges són les que fan que ens dirigim cap a nosaltres i les que ens ajuden a explorar els racons més amagats de la nostra ment, a enfrontar-nos a les nostres pors i a resoldre problemes dels quals a vegades no en som conscients. Simbolitza tot el univeri el dubuix explica; la seva aparició, l'existència i la desaparició d'aquest.

A tots els mandales la manifestació principal es troba en el centre; l'objectiu és servir d'instuments de contemplació i de concentració, i els seus elements bàsics són figures geomètriques contraposades i concèntriques. El cercle exterior té sempre una funció unificadora.

Interactuar amb la mandala, t’ajuda a manifestar la pròpia creativitat i a connectar amb tu mateix, amb el propi ser.

Beneficis de dibuixar o pintar mandales:

1. Inici d’un treball de meditació activa.

2. Contacte amb la pròpia essència.

3. T’ajuda a expressar-te millor amb el món exterior.

4. Ajuda a expandir la consciència.
5. Desenvolupa la paciència.

6. Despertar els sentits. Es probable que comencis a veure el què esta al voltant amb uns altres ulls.

7. Comences a escoltar la veu de la intuïció.

8. Acceptació i estimació d’un mateix.

9. Curació física i psíquicament.

La PNL i l’ortografia

En aquesta nova entrada us presento un enllaç en el qual hi podreu trobar una eina molt útil tant per als docents/educadors com per a un mateix si ja no està a l’escola i necessita fer una polida amb l’ortografia.
Recordant els meus anys d’escola, espero que amb la seva millor intenció, els mestres ens feien dictats, alguns fins hi tot ens els deixaven preparar abans i així poder prendre més atenció amb els accents, els signes de puntuació, els verbs, etc., i després ens feien copiar la paraula en la que haguéssim comés l’error unes 5-10 vegades. no anaven mal encaminats i és cert que gràcies a aquest mètode i d’altres, hem pogut aprendre a escriure més o menys bé. No obstant, darrerament s’han fet estudis al respecte, i la Programació Neurolinguística, que ja n’he parlat amb d’altres entrades, ha descobert que les persones aprenem de moltes maneres però en concret, la informació ens entra per dos sentits molt explotats durant el dia; la vista i l’oïda. La ortografia sense ser-ne una excepció, per a un nombre elevat de la població, l’ha aprés amb èxit a través de la vista tot i que l’oïda també hi juga un paper molt important. 

Sense allargar-me més, si entreu a "Bona ortografia sense esforç amb PNL" podreu descobrir un seguit d’estratègies molt útils per a poder corregir aquells errors ortogràfics que sovint ens porten de cap. I per alta banda, de cara als docents/mestres/educadors, és una eina molt útil perquè també ens dóna eines per a poder treballar l’aprenentatge de la llengua d’una manera diferent i sembla ser que, amb una mica més d’èxit que el tradicional. Tot es tracta d’anar millorant mica en mica.

Tot i que "sense esforç" no és l’expressió més encertada per treballar quelcom que ja tenim massa interioritzat, us animo a provar-ho. Jo encara no ho he fet, ja es deu notar per alguna falta que s'ha col·lat, però és una tasca pendent en breu a realitzar; "quien algo quiere, algo le cuesta". 
Ànims!

LES CREENCES INFLUEIXEN EN EL COMPORTAMENT

Des de que naixem, les persones generem mecanismes de protecció i supervivència que ens permeten interaccionar positivament amb entorns emocionals i socials en els que ens desenvolupem.

L’aprenentatge que realitzem és a través d’un modelatge per adaptar-nos a les diferents situacions o bé a través del mètode d’assaig-error.

Aquests comportaments s’acaben fixant en nosaltres convertint-se en creences, accions sobre les que fem i/o projectem fer fruit de les experiències viscudes, juntament amb la nostra herència biològica en part de la nostra personalitat.

L’estudi i l’aplicació de la Programació Neurolingüística (PNL) ens permet conèixer com percebem a través dels nostres sentits (vista, oïda, olfacte, gust i tacte) la informació que ens envolta i com revisem i filtrem, aquesta informació exterior mitjançant els nostres sentits i després la nostra representació del món la transmetem a través del llenguatge. És per tant una aplicació pràctica que ens permet, mitjançant tècniques i eines precises, reconèixer i desenvolupar habilitats per al creixement personal i la millora de les relacions interpersonals. Però sobre tot, ens permet conèixer de manera objectiva la percepció del altres i la nostra mateixa. Ens ajuda també a reflexionar sobre les nostres creences i com ens relacionem amb els altres.

La PNL, no pretén ser un manual a seguir sinó un conjunt de procediments i de tècniques per ajudar-nos a créixer i millorar personalment i professionalment.

És una eina molt útil per utilitzar am els alumnes perquè davant unes creences negatives, fomenten una actitud també negativa.

“si no serveixo per estudiar, no cal que estudií perquè de totes maneres no aprovaré ”

Al creure que no serveixo per a estudiar, he començat a generar una energia negativa i congruent davant del meu pensament:

IM i competències bàsiques

En aquesta segona entrada volia comentar arrel d’uns articles llegits i un blog que vaig veure, el tema de les competències bàsiques i les Intel·ligències Múltiples (IM).

Aquest Pop, l’he realitzat, després de veure en el Blog de la Nuria Alart, el dibuix del pop representant la Intel·ligència com a múltiple. La veritat és que aquestes alçades, la notícia no és nova, però en canvi en referència a les competències bàsiques, en  Monereo y Pozo (2001), proposen 10 competències per a poder viure en el segle XXI les quals s’extreuen de les 8 inicials que proposa el currículum oficial. Des de l'escola, família, treballan en aquesta direcció la persona pot viure en el món amb una certa autonomia i preparació pels nous temps.