Com veiem les coses?

-Al col·legi ens han dit que els gossos no veuen les coses com són realment.

-De veres?

-Es diu que els gossos veuen les coses en blanc i negre, que no veuen les coses com són,

-Ah! I. com són les coses en realitat?

-Doncs com les veiem nosaltres: de colors.

-Sembla que les papallones també les veuen de colors, però no dels mateixos colors que les veiem nosaltres -vaig dir jo-. Com són les coses realment, com nosaltres les veiem o com les veuen les papallones?

-Com les veiem nosaltres. Nosaltres som molt més intel·ligents que les papallones. [ ...]

-Els científics han dit que les coses no són com les veiem. Les coses no tenen color o almenys no tenen els colors que nosaltres veiem. En realitat, l'única cosa que fan es reflectir la llum de maneres diferents segons la seva constitució, segons com estan formades. En altres aspectes, les coses tampoc no són com nosaltres creiem. El sucre és dolç? [...] Quan estàs malalta de la gola, no notes que tot té un gust estrany? [...]

-Però aleshores qui té raó, el científic que diu que les coses no tenen color o la gent normal que diu que sí que en tenen?

-Per què no dir que tots dos tenen raó? Jo crec simplement que estant parlant de coses diferents. El físic, quan no exerceix físic sinó de persona normal com tu has dit, també diu que tenen color i també diu roig i groc i verd. No és que una cosa sigui més vertadera que l'altra, són descripcions alteratives del món que responen a interessos i necessitats diferents, encara que no completament desconnectades l'una de l'altra. El problema és que per descriure el món, sempre haurem de partir d'uns conceptes o uns altres, haurem d'usar uns aparells (encara que siguin lingüístics) o uns altres

                               

TOBIES GRIMALTOS, El joc de pensar