Les lleis perspectives i l’aprenentatge. Què té a veure l’una cosa amb l’altra? Quina utilitat tenen aquestes lleis per a nosaltres els psicopedagogs?
La Gestalt prové de l’alemany i significa: forma però és coneguda també com organització, figura, configuració, és a dir, psicologia de la forma.
Els “gestalistes” es van oposar a l’estructuralisme i el funcionalisme. Doncs es basaven amb la idea que no es pot estudiar la complexitat dels processos mentals en forma d’elements. Així doncs, intentaven explicar les experiències psicològiques com a totalitats. El seu principi és “el tot és més que la suma de les seves parts”.
El terme de figura no es refereix a un objecte físic o una imatge, sinó que és refereix a allò que percebem. Es tracta d’un procés mental, quins significats han adquirit i com ha intervingut la raó, la memòria i els processos psíquics en la construcció d’un tot.
La psicologia de la Gestalt, afirma que el tot, es construeix després d’un procés on es pren consciència (insight) de la realitat que connecta a un coneixement superior. Per tant la Gestalt s’enfoca en l’aprenentatge com a producte de l’experiència perceptual-cognitiva.
L’aprenentatge es produeix per insight (Köhler), és a dir, quan es compren de forma aparentment espontània una situació/problema. En veritat però, aquesta espontaneïtat prové de la quantitat de vegades que la persona ha estat realitzant una acció i posteriorment ha analitzant els pros i contres d’aquestes. Per tant, la persona, aprèn tant en aquelles situacions en les que ha tingut l’èxit com en les que no ha estat així. Això implica una reestructuració constant per tal de poder resoldre correctament el problema plantejat. Aquesta manera d’entendre l’aprenentatge s’oposa clarament al model conductista els quals basen les premisses d’aprenentatge mitjançant l’associacionisme. Entenem doncs que aprendre mitjançant l'error és altament significatiu per al que ho protagonista.
Per la Gestalt, nosaltres percebem la realitat en base a estructures i no de manera aïllada o independentment del context, per això és tant coneguda la teoria dels sistemes vinculats a la percepció; la llei de la proximitat, per exemple, s’anomena així perquè podrem percebre un quadrat/rodona encara que hi faltin trossets d’aquest.
També podrem entendre bé una paraula encara que les lletres estiguin canviades de lloc o hi faltin.
En aquesta segona entrada volia comentar arrel d’uns articles llegits i un blog que vaig veure, el tema de les competències bàsiques i les Intel·ligències Múltiples (IM). 
